Benvinguts al blog de fisiologic.com

Tota la informació sobre les SECCIONS ESPORTIVES de FISIOLÒGIC CENTRE DE FISIOTERÀPIA

martes, 19 de octubre de 2010

Garmin Triatló de Barcelona

Estimats, estimades, començo la meva contribució en aquest bloc amb una crònica de la participació al triatló Garmin de Barcelona, un dia després d'haver fet de voluntari per primer cop a l'aquatló de Badalona, una bona experiència que vaig compartir amb companys de corredors.cat i que de ben segur repetirem en el futur: tornar a la societat una part de tantes aigües i avituallaments rebuts... La primera foto és de la sortida del nostre grup, el 6 de la distància olímpica. El nostre nadador va sortir a les 9.50, els primers havien sortit a les 8.10. I els de distància sprint i supersprint no començarien a sortir fins al migdia.
Què hi feia jo en aquesta triatló? En breu, em van liar. Perquè és car, deien que hi havia problemes d’organització i encara no nedo prou bé com per fer una cosa així. Però uns amics i unes cerveses i una cosa porta a l’altra i al final acabes amb dos amics de tota la vida formant un equip de relleus que es diu “Team Hotel Villa Olimpica Suites” on casualment treballa el pare d’un d’ells i al darrere una inscripció “Por ti, Diego”, casualment el nom del seu fill que té dos mesos.

Al final va ser un dia impressionant, per la gent, pel recorregut, pel temps que ens va fer... La veritat és que aquest triatló té molt de potencial i possiblement és convertirà en el més important d’Europa en pocs anys. I si no, al tiempo. En nombre de participants (5000) ja és el cinquè del món (i creixent) i a més compta amb l’elit mundial, com el campió del món i guanyador final, en Gómez Noya, tot just arribat de Mèxic, el Marcel Zamora (a la foto), 11è a la general en una distància que no és la seva, o el Carles Checa, que s’està iniciant en aquest esport. Una bona barreja de nivells i de distàncies.

Pel que fa a mi, us diré que va ser una cursa molt rara. Amb la cosa blava al genoll que posen ara els fisios moderns i amb mitja capsa d’ibuprofens a l’estómac vaig sortir sense referències ni rellotge a guiar-me per sensacions. I vaig començar a avançar gent i gent (literalment centenars en 40 minuts), no crec que mai hagi avançat tanta gent, cap a la meitat em van avançar un parell i prou. Això té truc. Els relleus surten més tard que els triatletes i per tant, jo avançava gent que havia ja nedat i anat en bici i, òbviament estaven cansats. Al final, 42 min alts, que és valorat com un temps acceptable, el 40 de 132 a la categoria relleus.
A l’arribada, anècdota per recordar. En Pepe i en Borja m’esperaven a 100 metres del final per entrar junts, jo vaig arribar “tó follao” en les seves paraules i tot just van poder seguir-me fins a la meta. L’home del megàfon, commogut pel lema de la samarreta va narrar “i veiem entrar ara als integrats de l’equip ‘Por ti Diego’, què bonic el detall dels seus amics al Diego, que no ha pogut córrer aquesta vegada, enhorabona companys!”. Amics i familiars van documentar el moment i probablement periodistes i teles, ja veurem al programa especial que faran al Canal 33 o a TV3 aquesta setmana.
La sensació final és que se’t fa curt. Et donen una medalla que penses que no t’has merescut. Per tant, el proper any hi tornarem i la farem sencera: nedarem, anirem en bici i correrem. Ara, el que si que ens vam jalar és un arroz amb bogavante a la Barceloneta que ja feia mesos que esperàvem!

5 comentarios:

  1. Jo la vaig fer fa dos anys, també per relleus pero la distancia curta. Si que es veritat que tens la sensació que la medalla no la mereixes, ja que hi ha gent que quan tu arribas encara li quedaran unes hores, pero això si, fa dos anys vaig veure també al Marcel i no vaig poguer fer-me la foto.. tu ho has aconseguit. Doble Enhorabona.

    ResponderEliminar
  2. Bona descoberta Xavi!
    Això d'avançar a tanta gent sempre motiva. Jo ho vaig fer anant amb calçotets i espardenyes a Montjuïc i la gent ens ovacionava (0ºC).
    Per cert, no dius res de l'arròs amb llamàntol que tanca el post.
    I ja que estàs posat, què et sembla fer el II Ironkoala amb nosaltres? Ja t'informarem ;)

    ResponderEliminar
  3. Bona crónica i, pel que expliques, bona experiencia. I perfectament ilustrada!
    Nosaltres x Tres Torres vam ser bastant mes modestos: Per comptes de llamantol vam acabar fent unes Braves... XD

    ResponderEliminar
  4. Què guapo és el de la cua! I quin estil corrent!

    ResponderEliminar
  5. Santi, eres una máquina aquí y en Madagascar. El Marcel es un tío cojonudo, super cercano, estuvimos hablando tranquilamente de entrenos y carreras. A ver si nos vemos prontito.
    Raül, l'Ironkoala és un repte que havia passat pel meu cap. De moment, havia passat de llarg, però segons com vagi la pirata de Montserrat veurem, la veritat és que estaria de pm.
    Víctor, les braves no semblen tenir res a envejar al llamàntol, tot i que és veritat que el nostre estava que t'hi cagues. A més, a 3 torres vau fer bones curses, sembla que l'equip està en forma.
    Anònimo, el de la cua està molt bo, és molt estètic. Aquí a l'oficina els hi encanta el seu estil de corredor!

    ResponderEliminar